Macau (澳门)

Com Hong Kong, és una de les dues regions administratives especials de la Xina. Ja tenia la seva importància durant la dinastia Qin (la del primer emperador) i el seu nom ve del Temple A-Ma, dedicat a la Deesa que protegia pescadors i vigilants de fars. Però quan es desenvolupa, i fort, és sota la presència dels portuguesos i el seu comerç marítim, que s’assenten precàriament al port de Macau des de l’any 1535. A finals del 1880, Xina cedeix “a perpetuïtat” el seu govern i ocupació als portuguesos. La perpetuïtat durarà un segle.

Macau és molt occidentalitzada, en la seva arquitectura i costums. Port important, comerç marítim i… joc. Proliferen els hotels amb casino, edificis llampegants però que no brillen.

Tot s’estructura al voltant del port i dos carrers que es creuen i ressegueixen el turonet de la ciutat. La seva conservació, però, és pràcticament nul·la, el paisatge urbà emet humitat i mal manteniment, cap procés de rehabilitació. Tot i amb tot, la Unesco ha declarat una sèrie d’edificis, places i entorns de Macau Patrimoni de la Humanitat. Només per visitar-los i poder-te empapar (també de la pluja que ens acompanya) d’un passat colonial ric i enriquidor paga la pena embarcar-te des de Hong Kong, passar cues d’immigració, calor, humitat, caminar sota la pluja i recórrer aquests racons. Tot per passar un grapat d’hores ben agradables. Tot el que Macau té de vell i mal conservat, la retina t’ho retorna com un tresor admirable. Endinsar-te a la casa del Mandarí o a la de Lou Kau, per exemple, és un regal.